TXERNÒBIL - PRIPYAT
"SILENCIS" neix arran del projecte que havia de presentar a II de fotografia.
SILENCIS, és un reportatge fotogràfic on té lloc a Txernòbil l'any 2019. Llavors ja començàvem a familiaritzar-nos amb la paraula Covid, però aquesta passava tan lluny, Xina, que ens semblava que a casa nostra no arribaria. No cal que continua... que ja sabem quin va ser el final.
Arran del tancament, de la inactivitat, de la suspensió del curs… neix la meva primera publicació "Silencis".
SILENCIS, és un reportatge fotogràfic on té lloc a Txernòbil l'any 2019. Llavors ja començàvem a familiaritzar-nos amb la paraula Covid, però aquesta passava tan lluny, Xina, que ens semblava que a casa nostra no arribaria. No cal que continua... que ja sabem quin va ser el final.
Arran del tancament, de la inactivitat, de la suspensió del curs… neix la meva primera publicació "Silencis".
El nom de Txernòbil evoca desolació i terra enverinada: la pitjor catàstrofe nuclear de la història va marcar en 1986 aquesta zona d'Ucraïna i als seus habitants amb l'estigma de la radioactivitat. No obstant això, anys després Txernòbil i la seva zona d'exclusió —com gairebé tots els llocs del planeta que en algun moment han ocupat portades— també s'han convertit en destí de visitants interessats a veure de prop les conseqüències de l'ocorregut.
A través de les fotografies ens endinsem en aquest contradictori recorregut pel costat més turístic de Txernòbil.
Els turistes poden arribar fins a la porta, on hi ha un monument a les víctimes de Txernòbil. El tour inclou una parada al sarcòfag. Amb la nova construcció els nivells de radiació allí han descendit a la meitat. Avui és més segur visitar la zona d'exclusió que fa uns anys. No obstant això, els guies locals diuen que perquè la ciutat de Prípyat [al costat de la central] sigui de nou habitable faran falta uns 600 anys. I en altres zones seran necessaris uns 20.000 anys perquè desapareguin tots els isòtops radioactius.
La ciutat està completament abandonada. No tot està intacte, perquè molts llocs han estat saquejats i els objectes venuts en el mercat negre d'Ucraïna i Rússia: mobles, motors de cotxes… Tot contaminat. Però a vegades arribes a un apartament i veus que encara continuen en el seu lloc la tele, el sofà, un llit, el matalàs, la cuina de gas. Tot en ruïnes, corroït. I llavors intentes imaginar com la gent va haver de deixar la seva llar agafant només el més bàsic, una petita motxilla. Són llocs on pots passar hores reflexionant sobre catàstrofes naturals.
Text:Raúl Moreno
Fotografies: Mercè MAYENCH VICENS
