La Tempesta, una dansa de força i bellesa

"En una dansa apoteòsica", la tempesta irromp en la tranquilitat del dia, començant a transformar-ho tot amb la seva furiosa presència. El cel s'enfonsa en una paleta de grisos carregats, els trons ressonen amb una força majestuosa i els llamps il·luminen el cel amb un fulgor sobrenatural. La pluja comença a caure, suau al principi, però a mesura que la tempesta guanya intensitat, es converteix en una cortina d'aigua que oblida tot a la seva passada. És un espectacle imponent, una exhibició del poder de la natura que recorda als éssers humans la seva pròpia fragilitat davant les forces indomables del món. Finalment, quan la tempesta s'amaina, emergeix de nou la tranquil·litat, i esdevé testimoni privilegiat de l'espectacle meravellós de l'arc de Sant Martí, com una promesa de pau després de la ferocitat de la tempesta.