Gener '2024
Si hagués de descriure el que ha significat la IX ANANTAPUR ULTRAMARATÓ, ha estat una experiència transformadora que ha redefinit la meva perspectiva sobre valors importants que sovint oblidem enmig de les pressions.
La IX Anantapur Ultramarató m’ha brindat l’oportunitat de conèixer la veritable Índia, allunyada de les rutes turístiques convencionals. He tingut l’honor d’immergir-me en la vida autèntica i humil d’aquesta regió, i he pogut presenciar la generositat i la força d’aquells que viuen en situacions difícils.
He estat testimoni de l’energia positiva i d’alegria de les persones que, malgrat no tenir gaires recursos materials, són capaces de donar-ho tot. La seva generositat, solidaritat, el tracte rebut en cadascuna de les aldees que vàrem visitar, ha estat un autèntic regal.
Solament en queda dir, moltes gràcies, gràcies a totes les persones que van tenir cura perquè no ens faltes de res, per cuidar-nos, per vetllar per nosaltres, per fer de la nit, una nit inoblidable a ritme de tambors i de música.
Una fotografia en blanc i negre és capaç de transmetre l'essència del moment.
INAUGURACIÓ D'UNA COLÒNIA D'HABITATGES A KOTHAPALLI (KANECAL)
Porto des del 2010 viatjant a Índia i, comptant l'experiència d'aquest any, ja són 6 els viatges realitzats. He tingut la gran sort d'assistir a tres inauguracions d'habitatges... com explicar el que sents i de la manera que et fan sentir... és un moment extraordinari, de generositat, d'alegria... et toquen el cor i et transformen la vida, no existeixen les paraules per descriure-ho, tan sols ho has de viure!!
L'APADRINAMENT
He tingut la fortuna de visitar la família a l'Índia en sis ocasions. Cada viatge ha estat una experiència meravellosa i no puc imaginar-me fer un viatge a l'Índia sense poder-los visitar.
No obstant això, aquest cop va ser diferent. Fins ara, sempre era jo qui anava a casa seva, però aquest any, per raons d'organització i logística, va ser ell qui va venir a veure'm. Un canvi, primer estrany, ja que no vaig poder saludar a tots els membres de la família, per altra banda, revolucionari, pel fet que vam poder passar més temps junts i compartir moments, com dinar plegats. I mentre es feia l'hora per anar a dinar a la cantina, vam poder passejar i conversar pel campus.
No obstant això, aquest cop va ser diferent. Fins ara, sempre era jo qui anava a casa seva, però aquest any, per raons d'organització i logística, va ser ell qui va venir a veure'm. Un canvi, primer estrany, ja que no vaig poder saludar a tots els membres de la família, per altra banda, revolucionari, pel fet que vam poder passar més temps junts i compartir moments, com dinar plegats. I mentre es feia l'hora per anar a dinar a la cantina, vam poder passejar i conversar pel campus.
Tinc un record especial d'aquell moment d'acomiadament, ja que va ser diferent d'altres vegades. Sorprenentment, no em va generar tanta tristesa separar-me de la família, com en ocasions anteriors. Va ser la primera vegada que vam fer un ple, poder dinar plegats.
I a l'hora d'acomiadar-nos, com una bona amfitriona els vam acompanyar a la porta de sortida del campus. Recordo que mentre pujava pel carrer principal del campus, vaig fer un silenci.
Era conscient que la visita ja havia arribat a la seva fi, i aquest ritme, el silenci, el va trencar, que al moment de sortir al carrer, em va ensenyar la moto que s'havia comprat per poder anar a treballar, i el vehicle que va utilitzar per arribar al campus.
El pare abans de pujar, va desar el llibre en una de les maletes que duia la moto i les quatre bosses de color groc que duien, que eren els vestits que els hi havíem comprat, les van col·locar entre ells dos per assegurar-se no perdre'ls de vista.
I a l'hora d'acomiadar-nos, com una bona amfitriona els vam acompanyar a la porta de sortida del campus. Recordo que mentre pujava pel carrer principal del campus, vaig fer un silenci.
Era conscient que la visita ja havia arribat a la seva fi, i aquest ritme, el silenci, el va trencar, que al moment de sortir al carrer, em va ensenyar la moto que s'havia comprat per poder anar a treballar, i el vehicle que va utilitzar per arribar al campus.
El pare abans de pujar, va desar el llibre en una de les maletes que duia la moto i les quatre bosses de color groc que duien, que eren els vestits que els hi havíem comprat, les van col·locar entre ells dos per assegurar-se no perdre'ls de vista.
A l'hora d'acomiadar-me em quedo amb la seva mirada, una mirada de felicitat, amb uns ulls emocionats..., d'haver passat una bona estona.
Una vegada ja damunt la moto, van haver de fer un canvi de sentit, en passar davant la porta, on jo els estava esperant per acomiadar-me ja definitivament, i veure com la seva figura se n'anava de la meu camp de visió, en passar per davant meu, tots dos, pare i fill, es van girar, on estava jo plantada com un pal, i em van regalar tots dos una rialla. Sabien, van intuir que jo seria allà esperant fins a l'últim moment.
I per aquest motiu, recordo l'acomiadament com un moment dols i d'alegria.
Una vegada ja damunt la moto, van haver de fer un canvi de sentit, en passar davant la porta, on jo els estava esperant per acomiadar-me ja definitivament, i veure com la seva figura se n'anava de la meu camp de visió, en passar per davant meu, tots dos, pare i fill, es van girar, on estava jo plantada com un pal, i em van regalar tots dos una rialla. Sabien, van intuir que jo seria allà esperant fins a l'últim moment.
I per aquest motiu, recordo l'acomiadament com un moment dols i d'alegria.
Construint Ponts Culturals: Establint una Connexió Escolar entre Índia i Catalunya
Abans de marxar a índia vaig agafar el compromís amb l'escola Blanca de Villalonga de La Portella, que una vegada a Índia intentaria fer connexió amb una escola gestionada per la FVF.
Acabada d'arribar i una de les primeres coses que faig és parlar amb l'organització i sol·licitar si existeix la possibilitat de poder fer una connexió entre les dues escoles.
Acabada d'arribar i una de les primeres coses que faig és parlar amb l'organització i sol·licitar si existeix la possibilitat de poder fer una connexió entre les dues escoles.
Que us he de dir, són un encant… mai tenen un no! és comentar-ho i ja ens posem a organitzar-ho!!, així que el dia 19, a les tres de la tarda hora local, connectem des de índia amb l'escola Blanca de Villalonga.
La connexió va tenir una durada de tres quarts d'hora, vam parlar amb la directora del centre, per explicar-li el motiu de la visita, no cal dir que va estar encantada en saber de la iniciativa.
Durant la connexió, la directora ens va acompanyar en cadascuna de les classes, vam saludar al professorat que en aquell moment tenien reunió i vam tenir la sort de poder interactuar amb tres classes diferents
Va ser un moment únic i especial, on per primera vegada, gràcies a les noves tecnologies, les distàncies van desaparèixer i es van construir ponts entre les dues escoles.
Va ser emocionant veure com els estudiants de diferents cultures i llocs del món podien aprendre els uns dels altres. Gràcies a aquesta connexió, van poder conèixer la realitat i la cultura dels altres i desenvolupar una comprensió més profunda i respecte mutu.
Va ser emocionant veure com els estudiants de diferents cultures i llocs del món podien aprendre els uns dels altres. Gràcies a aquesta connexió, van poder conèixer la realitat i la cultura dels altres i desenvolupar una comprensió més profunda i respecte mutu.
L'èxit de l'escola que gestiona la FVF, resideix en el seu model d'escola inclusiva. Què significa? implica pertànyer o ser part d'una comunitat. En aquest context, l'escola treballa en la creació d'un entorn que promogui el sentiment de pertinença de cada persona o grup, de manera que se sentin respectats i valorats. Aquesta filosofia és clau per a la formació dels estudiants.
