
En aquest 2025 ja és la segona vegada consecutiva que he viscut una experiència que penso i pregono que tothom almenys una vegada a la vida l'hauria de viure, d'experimentar. Estic convençuda que nosaltres com a persones ens canviaria la manera d'actuar de pensar... en definitiva de fer!
He tingut la sort de compartir moments inoblidables amb unes persones meravelloses, extraordinàries i, encara que la meva participació hagi estat a través de la fotografia, a través de l’objectiu, he estat testimoni de captar no només les imatges, sinó també les emocions, les rialles i l’esperit humà que ens uneix.








Aquest dia, és el dia en què compartim esports en equip amb persones amb discapacitat. Tanmateix, això no impedeix que participin en aquest acte tan necessari per deixar de banda les etiquetes, els estigmes.
I el que fa especial aquest dia, és tan senzill ... Com a la vegada és no creïble... No existeix la competitivitat, no importa qui guanya, qui perd, tots som guanyadors.
#foraetiquetes #eleminenetiquetes
L'APADRI-NAMENT
ArribatS A AQUEST PUNT, que us he d'explicar que no sapigueu ja!... així que davant d'aquesta afirmació us deixo amb unes imatges I UN VIDEO que són totalment interpretatives. SÓN IMATGES QUE GENEREN DIÀLEG, imatges que tenen CONVERSES... EN DEFINITIVA, IMATGES QUE PARLEN PER SI MATEIXES.









No em direu que després de veure aquest vídeo i aquestes imatges tan colpidores us heu quedat indiferents... De veritat no heu tingut, no us ha passat pel cap, ni per un instant, aquesta sensació d'estar davant d'alguna cosa extraordinària? És impossible no sentir-se tocat per aquestes escenes tan emotives i significatives. Aquestes vivències, aquestes experiències compartides, aquests moments tan especials que hem pogut presenciar, i deixen una empremta inesborrable en tots nosaltres.
Comença la X ultramarató de Anantapur.
Després d'estar amb la família, tot seguit ens deixen al campus per dinar i immediatament, sense perdre temps, ens endinsem a la guagua per donar tret de sortida a la X ultramarató.
La ultra és una prova extremadament exigent que consta d'aproximadament 170 quilòmetres, els quals es divideixen en quatre fases diferents i desafiants. Aquesta estructura única de la cursa implica que l'inici es marca a les cinc de la tarda, quan el sol encara és present, però la major part de la competició es desenvolupa durant la nit. Els participants no arribem a la línia de meta fins l'endemà, aproximadament entre les onze i les dotze del migdia, la qual cosa significa que hem d'estar actius i en moviment durant més de divuit hores consecutives. Aquesta característica particular de la cursa ens obliga a mantenir-nos desperts i en constant moviment durant tota la nit, avançant al ritme constant dels nostres passos, com si fóssim guiats pel batec d'un tambor que marca el nostre ritme.








Les dues primeres etapes de la cursa, segons han compartit diversos companys amb experiència, es poden completar de manera relativament acceptable, mantenint un ritme constant i gestionant bé les forces. No obstant això, la tercera i la quarta etapa presenten reptes significativament més desafiants per als participants. La situació es complica especialment durant l'última etapa, quan el sol ja és alt i la calor intensa comença a fer-se notar de manera implacable. Aquestes condicions meteorològiques adverses, combinades amb el desgast acumulat de les etapes anteriors, fan que el cansament físic i mental es multipliqui exponencialment.
S'ha de reconèixer que poder acabar aquesta cursa representa tot un repte personal extraordinàriament significatiu i un veritable treball d'equip que requereix no només dedicació i perseverança, sinó també un suport mutu i constant. La satisfacció d'assolir aquesta fita tan desafiant és una experiència transformadora que compartim tots els participants (corredors i no corredors), creant un vincle especial i durador entre nosaltres.
És realment extraordinari com l'organització ha cuidat meticulosament cada detall de l'esdeveniment, i especialment destacar l'acolliment excepcional, càlid i hospitalari que hem rebut de les aldees distribuïdes al llarg del recorregut. Els habitants locals ens han rebut amb els braços oberts i una generositat desbordant, fent que les llargues hores de la nit en blanc siguin més suportables i fins i tot agradables. Aquest aspecte és particularment important pels acompanyants i pels grups que esperen pacientment el seu torn fins al proper relleu.


